Notícies

L'Estat de la Professió. La precarietat laboral dels metges

En el darrer debat de l'Estat de la nació, un contracte "escombraries" d'un professional de la Medicina va servir d'exemple de degradació dels drets laborals dels treballadors. Un metge? Ho sentíem a la televisió i molts no s'ho creien.

L'exemple de situació laboral extremament insuportable i denunciada al Parlament pel líder de la excomunista Izquierda Unida, en el debat de l'estat de la nació, no era un obrer de la construcció o un industrial, era el d'un metge! Aquesta denúncia exposava una situació que des del Col·legi i des de les organitzacions professionals mèdiques venim denunciant repetidament amb pocs resultats: la inacceptable precarietat laboral que un nombre creixent de metges, joves i ja no tan joves, ha d'acceptar per tal de trobar una manera de guanyar-se la vida en el sistema sanitari públic i concertat. La proletarització de la professió no ha arribat a ser només una forma estàndard d'exercici, sinó que els metges ja som la representació de les formes més extremes d'aquesta proletarització. L'exemple que es va utilitzar per denunciar-ho al Congrés no és un cas únic. Ni tan sols és el més extrem. Al Col·legi tenim detectats exemples encara més brutals. Els contractes escombraries proliferen, malauradament, amb excessiva normalitat. 

El Dr. XX ha hagut d'acceptar 215 contractes de treball durant els darrers nou anys, amb una mitjana de 24 contractes/any. Alguns d'aquests contractes tenen durades tan peculiars com les següents: 

dia 2 de desembrea5 de desembre
dia 7 de desembrea7 de desembre
dia 11 de desembrea11 de desembre
dia 21 de desembrea24 de desembre
dia 28 de desembrea31 de desembre
dia 4 de genera5 de gener
dia 7 de genera8 de gener

En total, set contractes per cobrir un torn de suplències de guàrdia durant les vacances de Nadal.

El Col·legi va proposar-se, a finals de l'any 2001, de fer un "Inventari de la precarietat" amb l'objectiu de poder exigir solucions concretes i monitoritzar totes aquestes situacions. Pensàvem que només si els mateixos metges afectats col·laboraven en aquest inventari podíem pressionar des del Col·legi perquè s'acabin aquestes situacions. Però col·laborar pot ser difícil per a un col·lectiu de metges molt vulnerables, que veuen que si denuncien la seva situació personal potser seran ells els primers perjudicats, perquè els seus drets laborals avui són pràcticament inexistents. Per això, a l'octubre del 2001, la Junta de Govern va fer una crida pública als membres de l'Assemblea de Compromissaris, als sindicats i associacions professionals, perquè entre tots ens ajudin a construir aquest inventari i a desplegar conjuntament, amb caràcter prioritari, un pla de lluita contra la precarietat laboral dels metges. La Junta de Govern actual va reafirmar el seu compromís en el programa electoral i el Col·legi es proposa complir-lo. Per això necessitem -seguim necessitant-, la col·laboració de tots els afectats i companys amb possibilitats de tenir-ne informació precisa. 

Paral·lelament, la Junta de Govern del COMB vol obtenir el compromís de les patronals del sector i de l'ICS per posar límits a les contractacions a precari, i sobretot el que volem és establir unes regles del joc per què, quan calgui fer contractacions temporals/substitucions o en situacions semblants (que caldran sempre), això no comporti la minva dels drets laborals bàsics dels metges. 

El tema de la precarietat no és només un problema individual dels metges afectats, sinó que és un problema col·lectiu. Primer perquè posa en perill les condicions de seguretat personal i psicològica per poder practicar la medicina amb autonomia. Aquesta és necessària per complir amb el nostre contracte social com a metges, i una situació com aquesta posa en perill la qualitat de la praxi professional, tant dels qui ja estan sotmesos a aquestes pràctiques com dels altres metges que se senten amenaçats per aquest mateix problema. 

En segon lloc, és un problema col·lectiu perquè exigeix la solidaritat dels altres metges i de la corporació, doncs no volem quedar impassibles davant la degradació de la professió que provoca una situació com aquesta.
L'estat de la professió no és defineix només per la precarietat, però n'és un element insuportable que cal eradicar.

Jaume Aubia,
vicepresident del COMBBarcelona,
24 de juliol de 2002