Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
L’edició online de la revista The Bristish Medical Journal (BMJ) publica avui dos articles que recullen l’experiència de 20 anys del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i de la Fundació Galatea en l’abordatge de la salut dels metges i metgesses i dels professionals de la salut en general. La trajectòria del CoMB i de la Fundació Galatea en el disseny i posada en pràctica d’accions i programes per oferir assistència a professionals amb problemes de salut mental i, cada cop més, també per promoure’n la prevenció i l’exercici saludable, és una de les més àmplies d’Europa i del món. El lideratge de totes dues institucions en aquest àmbit les ha convertit en un referent a tot l’Estat i també a escala internacional. Al llarg d’aquests vint anys, el Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt (PAIMM) ha donat assistència a prop de 3.000 metges i metgesses a Catalunya.
El president del CoMB, Jaume Padrós, i el secretari, Gustavo Tolchinsky, signen un editorial sota el títol Caring programmes for sick doctors are crucial step to self-regulation (Els programes assistencials per a metges malalts són una peça cabdal per a l’autoregulació), en el qual reflexionen sobre les raons que expliquen i justifiquen que els col·legis de metges desenvolupin programes com el PAIMM, entre les quals destaca la protecció dels ciutadans i de la seva salut. Els autors plantegen que la funció d’autoregulació que tenen delegada i que exerceixen els col·legis professionals mèdics i que podria semblar a priori un cert privilegi, és, sobretot, una gran responsabilitat, ja que ajudar els metges a recuperar la salut no implica tan sols fer allò que és correcte, sinó que, per sobre de tot, beneficia el sistema sanitari i els pacients. Padrós i Tolchinsky defensen el caràcter no punitiu d’aquest tipus de programes que, tal com fa el PAIMM, tenen com a principal objectiu recuperar per a l’exercici el professional malalt, sempre que sigui possible. Una de les fites d’aquest enfocament és, precisament, que cada cop més els professionals que hi són atesos al PAIMM s’hi adrecen de manera voluntària (al voltant del 90% dels casos).
L’article Fostering healthy practice among physicians (Promovent l’exercici saludable entre els metges), signat pel president de la Fundació Galatea i especialista en medicina interna, Miquel Vilardell, i per la responsable de projectes corporatius del CoMB, Anna Mitjans, destaca la importància que tenen els programes assistencials per a professionals de la salut per garantir la seguretat dels pacients. D’altra banda, fa especial èmfasi en l’aposta que, des de la Fundació Galatea, s’ha fet per posar a l’abast de tots els professionals de la salut (metges, infermeres, farmacèutics, ondontòlegs, fisioterapeutes, psicòlegs, veterinaris i treballadors socials) intervencions preventives i, de manera molt específica, adreçades als joves metges residents.
Des de l’any 2006, la Fundació Galatea ha analitzat un volum considerable de dades sobre la salut, estils de vida i condicions laborals dels professionals de la salut. Tot aquest treball ha permès detectar que el col·lectiu sanitari té més risc de patir trastorns mentals que la mitjana de la població del mateix nivell socioeconòmic, un risc que encara és més elevat entre els joves metges i que s’incrementa a mesura que avança el període de residència. Les dones també presenten índexs més elevats de risc d’alteracions de la salut mental. Aquests resultats han estat de gran utilitat per dissenyar noves intervencions (tallers, cursos online, sessions clíniques, etc.) per promoure l’autocura i per anar més enllà d’accions individuals amb la promoció d’equips de treball saludables.