L’estil memorialístic és ben conegut i té molts seguidors, tant pel que té de coneixement d’una vida i d’un món com per la confrontació que suposa amb les vivències pròpies. Però aquesta no és una autobiografia més, sinó la d’una dona metge, que amb altres del seu gènere i de la seva època forma part d’un grup poc nombrós que ha desbrossat el camí a moltes altres que les han seguit fins a arribar al present.
Les memòries tenen una part objectiva i molts altres elements que orlen la realitat amb elements que fan del relat una interpretació del que s’ha viscut. En aquest cas componen un tot coherent que descriu bé l’entorn familiar, professional i social. Àdhuc, traspua la il·lusió com a motor d’una vida lliurada a la radiologia i al progrés de la medicina.
Encimbellada al turó dels anys, contempla el llarg vessant d’allò viscut i, a l’altra banda, el pendent breu i rost que la durà al cementiri vell de Sitges, on la seva família reposa la vida eterna.
Per totes aquestes i altres raons, es tracta d’una obra recomanable a tota classe de lectors. Tots hi trobaran aspectes de molt interès.