L’argument no perd temps en extenses presentacions i ens situa de cop en la fi de la guerra civil, i en un breu exili a França. Quan el protagonista torna a la seva terra, devastada i erma - com manifesta el títol de l’obra - s’inicia la trama en el marc inhòspit de la postguerra.
La narració es desenvolupa inexorable sobre la terra cremada per l’enemic perquè res tingui facilitat de renéixer. Però els ideals, l’empenta i els sentiments de la gent es confabulen en una història on tot ressorgeix entre ideals i passions en un ambient social que molts lectors encara hauran conegut.
Des d’una perspectiva literària cal destacar una prosa ben treballada i alhora natural, directa, amb diàlegs ben construïts. La gramàtica és planera i els mots són els necessaris; l’autor en rescata alguns que en els darrers temps han caigut en desús, però són vius i precisos.
Aquesta història de la Catalunya interior reflecteix una època difícil que emmarca l’acció. Es tracta d’una obra ben feta i molt recomanable.