L’autor d'aquesta obra, Josep Tomás Cabot, s'ha inspirat en un fet de la Primera Guerra Carlina: la decisió del general Zumalacárregui de castigar amb un judici sumari i una inapel·lable sentència de mort la covardia i el fracàs d'una companyia carlista en una acció militar decisiva. Aixó permet al novel·lista descriure, amb l'ofici que el caracteritza, la tensa situació en què es troben els integrants de l'escamot d'afusellament durant les hores que precedeixen a l'execució. Tant els botxins com el reu han estat escollits mitjançant un sorteig fet dins de la mateixa companyia: són companys i comparteixen records comuns. Aquesta circumstància posa encara més interès i dramatisme tant al ràpid desenvolupament de la història —una sola nit— com a la seva inesperada culminació.